Sí, que ens passa hem pregunto, m'ho pregunto i no sé ben bé la resposta, per això llanço la pregunta enlaire per veure si quan caigui baixa acompanyada de la resposta apropiada i hem treu de sobre tots aquests dubtes que m'envolten...

Tinc clar que el temps passa per tothom i no passa en va, i en el meu cas us puc ben assegurar que sembla que faci una eternitat que desenvolupo el càrrec de president de la nostra Entitat i al mateix temps que aquesta eternitat hagi passat per davant meu com una ventada, una ventada acompanyada d'un allau d'esdeveniments que et precipiten cap un estat constat d'inquietuds, preocupacions i neguits de tota mena,  on i té un paper capdal l'estat econòmic de tot aquest invent, ja que els pressupostos que es poden avaluar al principi de tota campanya i bo deixant un marge de seguretat, sempre surt algun que altra imprevist que et condiciona la quadratura del mateix, i tot això acompanyat dels constants problemes que poden donar 30 equips amb els seus 300 esportistes, 30 entrenadors, altres tants delegats i més de 500 pares, que com bons pares que són, sempre volen el millor pels seus fills i com en aquest joc és fàcil de que ens podem equivocar, ho creiem com a pares, que s'equivoquen envers els nostres fills, ja tenim arguments suficients per recriminar el treball que es pugui portar a terme, no tenint un sol dia de l'any, ni en temps de vacances, per relaxar-se o desconnectar d'aquest frenesí, però tot això no hem preocupa, ja que en certa mesura sabia al que m'exposava al acceptar aquesta presidència, el que sí en val és tenir la consciència tranquil·la, ja que fins avui sempre he obrat creient que feia el millor pels interessos del Club, encara que també crec que sempre havers pogut fer alguna cosa més, ja que com bon esportista que crec ser, sóc del parer que sempre es pot fer una mica més, perquè quant més cansat estàs i creus no poder anar més endavant, resulta que un pas més també el pots fer i desprès d'aquest en pot venir un altre.

A tot això, us estareu preguntant a on vull anar a parar, doncs una vegada més a fer-vos reflexionar a tots plegats, de realment què volem ser o què volem aconseguir dins de l'esport i concretament en el bàsquet, ja que les il·lusions esportives que en cert moment tots creiem tenir, també en certs moments se'ns poden esvair i no per això heu de tirar la tovallola i abandonar l'equip que us ha acollit i del que en formeu part, ja que el significat de la paraula equip ens ha de voler dir: compartir, ajudar, comprendre, animar, perdonar als nostres companys d'equip, i si som capaços d'arribar a  fer equip tots ho tindrem més fàcil per arribar a fer club, ja que per la nostra pròpia envergadura ens estar costant molt identificar-nos com a tal, doncs molts de vosaltres difícilment us arribeu a relacionar, pel que hauríeu de fer un esforç per tal d'estar més integrats a la vegada que interessar-vos pels vostres companys dels altres equips del club.

Així mateix, em pregunto, ha on són tots aquells jugadors/es que es reunien cada diumenge a la tarda a la pista de la Gàbia per tirar o jugar a bàsquet, barrejant-se grans i petits, nois i noies i d'on desprès naixia una sana amistat entre tots ells, possiblement és que els hàbits i costums van canviant, possiblement ens hauríem de plantejar instal·lar una xarxa d'ordinadors perquè els nostres jugadors es distreguin amb jocs o bé navegant per internet; No ho sé, però quelcom està canviant ja que també cada vegada és més estrany  trobar entrenadors que s'impliquin com educadors, com persones que els agradi formar a persones i no només a jugadors de bàsquet, perquè quant l'entrenament s'acaba és quant realment comença el treball del veritable entrenador/educador que sàpiga aglutinar i unir esforços i sentiments en els quals estaria sembrant la llavor pel que el dia de demà existissin altres persones il·lusionades en ser entrenadors/educadors, i amb una mica de sort trobar algun idealista boig de l'esport que vulgues fer de president. 

         J.V.  

(Extret del fulletó del 18-03-01)