|
12 i 13 de febrer, cròniques dels partits a Calella i Santa Coloma de Gramanet.
Hola amics i amigues¡¡ A la fi han arribat els partits amb els futurs cracks de la U.E.Mataró, els nens i nenes de l'Escola de bàsquet, el passat cap de setmana varen ser les primeres sortides, tant el dissabte 12 a Calella com el diumenge 13 a Santa Coloma.
Primer de tot agrair tant a l'Escola de Bàsquet de Calella com la de Santa Coloma l'esforç en l'organització de tots els partits i el pica-pica final a que ens varen convidar... s'ha de tenir en compte que a l'Escola de l'Unió son més de 45 nanos, jeje. Golafres¡¡¡ Que no vàreu deixar res¡¡.

Donar les gràcies també als pares, per l'esforç d'aixecar-se aviat en cap de setmana i la mobilització que va suposar de tants cotxes (be això ja us podeu acostumar que els entrenadors farem el possible per que els nens vulguin jugar a bàsquet tota la vida..).
Però bé, ara toca parlar dels nens, que son els protagonistes absoluts d'aquesta història. El dissabte a Calella varen començar amb molta por, els nens anaven a arribant de mica en mica i a la pista hi havien entrenant varis nanos, tots uniformats, fent entrades perfectament, passés forts, fins i tot estirant com si d'adults es tractes, però no eren el seu rival, era l'equip pre-mini que jugava a la mateixa hora... ufff quin pes es varen treure de sobre ( be no tant.. perquè algú l'any que be ja toca anar a jugar en equip). Un cop vàrem arribar tots, ja estaven llestos per anar a la pista i jugar, si es que les samarretes ens ho permetien, la cosa mes senzilla com posar-se la samarreta va suposar tot un món, jeje, que voleu son peques¡¡ Hem van sortir tres nanos del vestuari amb el dorsal per davant, cap problema, unes poques instruccions i llestos ( per molts era el primer cop que es posaven una samarreta oficial, suposo que el dia de la presentació els hi posarien els pares). Ja estàvem llestos per el partit i com a tal, tots volien jugar, tots volien fer el salt inicial, unes poques paraules ben dites de la Rosa varen servir per posar ordre.
El partit va començar molt bé, amb moltes ganes i a pesar que ells eren mes grans i se'ls veia mes formats físicament i que tenien un millor domini del bot, de la passada i del tir, l'entusiasme dels nostres va fer que no es notés gaire que som "novatillos", el resultat era el de menys, així com si fèiem passes, dobles, faltes, camps enrera, tots just estem començant i cal recordar que a la Gàbia entrenem amb mitja pista i córrer tot una pista va ser tot un descobriment¡¡. El partit va anar endavant i vàrem fer forces cistelles, algunes de molt maques i fins i tot algun triple. El que si va fallar va ser la defensa...nois mes mala llet¡¡jeje. Però bé l'important que a la pista com a la banqueta cada jugada i cada cistella era tot un premi al treball fet durant aquest mesos, per fi tota la feina feta tenia recompensa. Al final del partit com abans he comentat l'Escola del Calella ens va convidar a un pica-pica conjunt amb tots els nanos barrejats i fent germanor, cosa que es molt d'agrair. 
Anem al diumenge, un altre cop moguda de cotxes davant del Mora i tots cap a Santa Coloma, cap problema amb les sortides de l'autopista i algun més per trobar aparcament a Santaco¡¡ deu meu quin infern¡¡. Aquest cop jugaven els més peques dels peques, però peques vull dir de 4 anys ( això ho escric per algú que no sàpiga fins on arriba la nostra escola de captació de nous valors, si sí, així a saco, que no volem futboleros a Mataró.. es broma). Aquí érem mes de 20 amb el que es va tenir de fer dos equips i dos partits, tenint-nos de separar els entrenadors, Rosa i Fran amb els peques peques i jo amb els peques grans. Els dos partits varen ser un espectacle, aquest cop l'Escola de Santa Coloma amb els més petits si era més anivellat, però amb els que vaig portar jo hi havia algú que feia com 4 d'un dels nostres, però bé la il·lusió i la lluita es el que mai s'ha de perdre. Als dos partits van haver-hi moltes cistelles, algo sorprenent ja que als entrenaments no en fan tantes...un cas per el CSI, jeje. En tot cas l'esforç de tots els jugadors va ser increïble i corrien amunt i avall com si els hi anés la vida, realment estem molt satisfets de tots els nanos. A Santa Coloma al final també ens varen fer un obsequi.. aquest cop una espècia de Kit Kat de Xocolata..mmm, per reposar energia res millor.
Bé, no m' enrotllo més ,( ja que m'ha tocat ser el redactor en cap de les cròniques dels partits així que mica en mica anirem explicant com van les noves aventures dels més peques i la seva progressió). Només donar les gràcies novament a tots els pares per l'esforç i el comportament tant esportiu que vàreu tenir, i als nanos que disfrutin¡¡. Fins la propera¡¡.
DAVID
|