26-02-05, trobada amb l'escola del C.B. Caldes d'Estrac

Hola amics i amigues¡¡ Ja estem aquí de nou¡¡. Oléee quin espectacle, ens ho vàrem passar de por, cert?. La veritat que els de Caldetes s'ho saben muntar molt bé. Amb dos pistes ben grans, unes grades ben maques per els pares, canastes mini-babies per els mes petits, tots varen jugar 2 partits sencers, molt be, si senyor¡¡ i es clar per finalitzar el pica-pica que ja s'està convertint en un clàssic ( i jo com vaig aprendre la lliçó el primer que m'apunto), aquest cop el pica pica podríem dir que "menja fins que rebentis", per que ni van haver un i dos que es varen veure fins a 5 gots de refresc i de patates i galetes ben poques varen quedar, jeje.

Be, anem als partits, aquest cop per el que vaig veure ( jo portava els mitjans), tant els grans, mitjans i petits, les edats, el nivell i les alçades eren força semblants així que vàrem poder gaudir d'uns partits ben macos. Segons hem va dir la Rosa i el Marc es varen fer moltes canastes, es van començar a fer mes passos, a botar mes ràpid la pilota i fins i tot a defensar una mica mes fort, encara que quan tiraven encara es quedaven embobats mirant com queia al terra sense agafar el rebot jeje, i alguns que altres dobles, camps enrera, passos.. mica en mica.

Referent als que jo dirigia va ser tot un espectacle basquetbolistic, tots sabem que el resultat es el de menys ja que estem a etapes inicial d'aprenentatge i l'important es passar-ho be, però.. el bàsquet es el bàsquet i les ganes de ser millor que el teu rival ja estan ficades als caps dels nostres petits, amb el que tampoc es tan dolent voler superar-se i fer el màxim de cistelles i que el rival no t'hem faci. Així que felicito als nois que vaig portar jo, ja que varen lluitar moltíssim en defensa i en atac va ser una successió de canastes i el que es més important, es van fer un munts de tirs ( hem de tenir en compte que el més important es arriba a la canasta mitjançant passes entre els companys, de ficar-les o no es el temps i molta pràctica). Així que el primer partit a casa de la Gramenet no s'ha de tenir molt en compte ja que no eren de la nostra edat i estaven molt mes formats, a Caldetes es va demostrar que a Mataró tenim molt de futur i amb el treball del dia a dia estic segur que tots els nanos que tenim i amb l'ajuda dels seus pares podem tenir una gran cantera per un futur pròxim.

La veritat crec que es molt maco això d'anar tots junts a Santa Coloma , a Caldetes, jo m'ho passo teta amb els nens ( deu ser que ja hem crida l'instint maternal.. que voy pa los 30¡¡, se accepten regals, jaja, es broma). Be això ho dic per què ara que ens toca fer les jornades a casa nostra, doncs ho tenim d'organitzar de pel·lícula, i proposo que entre el club, entrenadors i tots els pares fem quelcom especial, diferent, això de patates i derivats varis està molt bé, però ja que som tants a l'escola fem-ho diferent, es una proposta, a veure que en surt.

Bé, paro d'escriure que això ja sembla més que una crònica una carta personal. El que deia a seguir treballant i gaudint el dia a dia.

DAVID

P.D: Iñaqui passa la pilota ¡¡¡ jaja