JORNADA A CASA 16.04.05

Jornada a casa:

He cregut mes adient explicar la segona trobada a casa ja que vàrem jugar tots els nans del Mataró, dit això , anem al gra. La veritat que també va sortir genial, bàsquet, bàsquet.. i més bàsquet. Gràcies als nois i noies d'Argentona que es van fer una fart de jugar partits sense parar, ja que per diversos problemes els amics del Vilassar no varen Moguer venir, que hi farem. Aquest cop si vàrem jugar partits per cansar-nos de veritat, on tothom va tenir la seva oportunitat de fer bàsquet, de defensar fort, de riure molt i de plorar una mica per algú cop, però res d'importància. Jo com a àrbitre.. de tots els partits ( vaig acabar mort), estic molt satisfet de tots els nans, crec que van millorant molt sobretot en el bot, el passi i el tir.. això no ho dominen tant jeje, però mica en mica. Cal d'estacar l'esforç de tots els nans en defensa i el no parar de córrer amunt i avall, encara que no toquessin la pilota ni un cop en potser 5 minuts ( jeje es que això dels passes encara no surt molt bé). Però bé l'esforç s'hi posa i tot sortirà poc a poc, confiança.

Així per sobre, destacaria com a figures dels partits el bot i les cistelles del Pol Peidroz, el bon bot i passes del Sergi Obiols, el megacrack Arnau Garcia que no aixeca un pam del terra però a veure qui es el guapo que li treu la pilota, també el bot i lo que corre el Bernat Romero, a l'Alana per lo be que ho fa, però te de tenir mes decisió al hora de tirar a canasta i la insistència del Pol Calvo, només et falta un pelet per encistellar...la quantitat de cops que vares tirar, jeje, i com al megacrack dels megacracks al Marc Martínez ( encara que no ho creieu, als entrenaments encistella i hem vaig inventar el mini-tir lliure per ell per demostrar que es cert, llàstima que va fallar, jeje. Una cosa, ara no us enfadeu els pares que no he posat el nom del jugador, es a criteri personal i a més son els nans que porten mes temps jugant i que possiblement l'any vinent alguns d´ells ja tenen de jugar amb equip ( el Marc encara no que es molt petit, jeje).

Com a traca final, el pica-pica¡¡¡ oleeee viva los padres de los niños¡¡¡ jeje. Deu meu quina quantitat de menjar, si ho se organitzem una trobada cada dia i menjo gratis. La veritat que moltes gràcies per l'esforç que feu sempre amunt i avall i quan toca a casa doncs menjar i de tot una mica. Gràcies.