La creació de l'Associació

Tota història té un inici, més o menys clar. El de la Associació Esportiva del Centre Catòlic, sempre estarà lligat als entusiastes de l'esport que el dia 5 de juny del 1927 van estampar la seva signatura a la llibreta d'actes de l'Associació Esportiva, per tal de fundar-la oficialment. Tal com s'explica a la mateixa llibreta, aquesta reunió ja s'havia intentat fer en tres ocasions, però l'assistència havia estat insuficient.

A la fi, després dels intents fallits es va poder nomenar el que seria la primera junta de la històrica associació. Concretament van ser elegits Jaume Romagosa com a president i Josep Mª Comas com a secretari, acompanyats pel tresorer Josep Mª Rosés, el comptador Francesc Solé i els vocals Fèlix Solé i Rafel Julià. Segons va fer constar el secretari, la junta es va facultar per escollir el capità dels equips del club, que en el seu inici eren únicament de futbol.

D'aquesta fundació aviat en farà 75 anys, fet pel qual, l'actual junta encapçalada pel seu president Joan Ventura, ha decidit tirar endavant tots els actes dedicats a commemorar aquest aniversari, les ben anomenades i merescudes noces de platí.

Poc ho devien pensar aquells esportistes, que l'associació que acabaven de fundar duraria tant de temps i fins i tot superaria una guerra, en la que moltes de les agrupacions i clubs que hi havia van desaparèixer. Realment va ser un cop molt dur, del que se'n ressentiren nombroses seccions de l'Esportiva, però amb força de voluntat i esforç la flama mai es va apagar del tot. Actualment, l'Associació Esportiva no té res a veure amb els seus inicis, en que hi havia un equip de futbol i una secció d'excursionisme, però manté ben viu l'esperit dels pioners: portar l'esport als joves mataronins. Actualment és el bàsquet, l'esport que sens dubte ha donat més alegries a l'Esportiva.

-1927: l'Esportiva pren forma 

 Costellada fundacional

L'Associació Esportiva va començar a finançar-se amb unes xifres que observat des del punt de vista actual, ens semblen ridícules. Els primers socis que es van afegir a la recent creada "Esportiva" havien de pagar una quota de 0,1 o 0,25pessetes (depenent de si es superaven o no els quinze anys). Aquests primers ingressos van servir per comprar els primers materials, entre els que van destacar les samarretes que lluirien els equips del club.

Els colors del club. En una reunió celebrada el 12 de juny del 1927, i després de moltes discussions, es va decidir que els colors que es defensarien serien el morat i el groc (en punys i coll). A diferència d'altres entitats en que l'origen dels colors és més incert, queda  clar que els colors esportivistes van ser triats en una reunió de la junta directiva. Aquesta decisió ha estat la que ha perdurat durant més temps, ja que fins al moment, tot i el canvi de denominació del club per Unió Esportiva Mataró, els seus equips encara vesteixen groc i morat.

Però llavors el bàsquet encara no havia impactat en l'associació, i els mitjans es destinaven a la compra d'alguna pilota, proteccions i aparells per a la pràctica de l'atletisme, com ara un trampolí, un saltador o una perxa; evidentment no hi havia recursos per a més.

Ben aviat la junta va anar prenent forma. Es van nomenar sis delegats encarregats dels diferents esports que es practicaven: dos pel Foot-ball (com s'anomenava llavors), dos per l'atletisme i dos més per a la secció d'excursionisme.

I el darrer dia del mes de juny es va procedir a la lectura als socis del reglament presentat pel director de l'Associació, dels quals van destacar les següents idees i articles:

Art.1 -> El Patronat de Sant Josep per a obrers té una secció anomenada "Secció Esportiva del Patronat", quin objecte serà conrear l'afició al sport, cooperar a l'educació física i donar honest esplai als joves i nois del Patronat, a fi d'apartar-los de les perilloses diversions i atraure'ls a la pràctica de la virtut.

Art.2 -> La quota de soci serà d'1 pesseta al mes. 0'1 pessetes setmanals als menors de 15 anys.

Art.3 -> La secció, a ser possible, tindrà tota mena d'esports, compatibles amb les finalitats del Patronat (a més del football). De moment seran atletisme i excursionisme.

Art.4 -> Els jugadors de football "seran aplegats formant teams" governats per un capità i un sub-capità. Aquests seran escollits per la junta escoltant el parer dels jugadors del team. El capità organitzarà els partits d'acord amb la junta.

Art.5 -> Els jugadors "ocuparan el lloc que se'ls hi assenyali, no pudent deixar el lloc sense permís". No es podrà discutir ni amb els capitans ni amb l'àrbitre, ni s'admetran discussions sobre les jugades fallades. Qui no compleixi aquest article podrà ser exclòs.

Art.6 -> Si algú indica que o els capitans o l'àrbitre no s'han portat degudament, en passarà comptes a la junta, que prendrà les resolucions que convingui.

Art.7 -> Podrà ser exclòs "qui promogui qüestions a la moralitat, als deures pietosos pel Patronat, o no pagui sense justificació les quotes d'un mes".

Art.9 -> El president seguirà al director en ordre d'atribucions. En absència d'aquest, convocarà i presidirà les reunions, i firmarà els documents.

Art.10 -> El tresorer portarà caixa, però no podrà pagar sense permís del president, després d'aprovar-ho la junta.

Art.11 -> El comptador cobrarà les quotes i les entregarà mensualment al tresorer.

Art. 14 -> La junta es reunirà setmanalment.

Art.15 -> De dos en dos seran delegats als diferents esports.

Art.16 -> Convenient assistència del capità (o sub-capità) a les reunions de la junta, sense dret a vot.

Art.17 -> Cada any hi haurà una junta general en la que es llegirà la memòria. Els socis actius podran proposar millores i modificacions

Art.18 -> En cas de dissolució, els diners passaran a formar part de la directiva del Patronat.

Art.19 -> El capellà director tindrà facultat sobre tota mena de qüestions. Les seves resolucions independents de reclamació i protesta.

Art.20 -> Els delegats anunciaran per escrit (i estudiaran) les excursions.

Art.21 -> Aquestes sortides es convindran de manera que no estorbin els actes pietosos del Patronat o el círcol catòlic, sent majorment llavor de l'Agrupació Científico Excursionista del C.C.

És curiós repassar aquest reglament, ple d'objectius i ideals, per a fer-nos una idea del que ha arribat a canviar el món de l'esport i la nostra societat en 75 anys. Llavors es va creure convenient deixar ben clar que els jugadors no podien abandonar la seva posició en el camp "sense permís" però, lògicament per l'amateurisme regnant aleshores, ni es plantejava la possibilitat de pagar als jugadors.  

El mateix any es van comprar els primers equipatges pels jugadors i les primeres proteccions (genolleres) pel porter que defensava la porteria, que ja es podia considerar groc i morada. També es van posar en marxa les excursions amb dues sortides a Sant Mateu i el Montnegre, les pioneres de moltes altres que vindrien després.

Una altra decisió que cal destacar d'aquest primer any d'existència del club, és la següent decisió del president: "En cas de lesió d'algun jugador de football, la junta podrà dar-li com a indemnització el que en cada cas concret acordi."  Un acord poc clar, però que dóna un exemple de la consideració que la junta tenia ja pels seus jugadors.

-1928: Es celebra el primer any

Tot repassant els arxius de l'entitat, cal destacar de forma anecdòtica altres resolucions de la junta en el segon any d'història. N'hi ha de tant necessàries com va ser comprar un pany i cadena per tancar el camp (compartint costos amb el Laietània), de tant estrambòtiques com desqualificar el jugador que demostrés "informalitat" en dos partits i de tant efectives com fer imprimir un paper per assenyalar les excursions i els partits. Amb aquests i altres acords s'anava acabant de perfilar una associació que ben aviat faria el seu primer any d'història, un fet que evidentment no es quedaria sense celebració...

Un dels primers acords externs que la junta va fer, va ser amb la "germana" Associació Científico Excursionista del Centre Catòlic, amb la qual es va fer un conveni de col·laboració. En una reunió conjunta es va decidir compartir la sala de reunions i les excursions, amb la intenció de que els joves de l'Esportiva, a mesura que el nivell econòmic els ho permetés, ingressessin també a l'Excursionista.

Un altre cas curiós, que reflexa la complexitat de practicar esport a l'època, va ser l'oferiment de Plandolit de buscar una canya per a fer una perxa.

I per fi es va tancar el primer cicle d'un any amb un festival d'aniversari que va tenir els següents ingredients: El matí es va iniciar amb una missa en record de Fèlix Solé, soci fundador mort en el transcurs del primer any de vida de l'entitat. La va seguir un festival esportiu, amb salts de perxa i llargada, salts d'alçada amb trampolí, llançament de disc i pes, i treballs a les paral·leles. Per acabar es va celebrar un partit de football enfront del Martini  Rossi.

Una altra celebració que també va ser un èxit va ser la "Festa de la casa", que va comptar amb diferents actes atlètics.

Anècdotes del segon any d'existència de l'Esportiva: 

En els anys vint, tal com queda reflectit en els escrits a la llibreta d'actes, es tractava als esportistes d'"espormens". Es va decidir donar un curiós premi al soci que fes més excursions, per tal de fer agafar afició. També van voler fer un concurs fotogràfic i es va comprar una càmera per posar a disposició de tots els socis, a la vegada que es comprava un fanalet plegable per poder fer excursions de nit.

La junta també va intentar posar llum al pati, per poder fer esports al vespre (els dimarts, dijous, dissabtes i diumenges). Precisament per a la pràctica de l'atletisme, van acordar fer portar una carreta de "sorra de mar" al pati. I per acabar, una estranya decisió: la junta va decidir que a les proves atlètiques, no hi participés cap guanyador d'una altra prova. No deurien voler formar precisament decatletes...

  Continuar