Els inicis del Bàsquet

El Bàsquet va néixer de la mà del doctor Naismith, un instructor de la Training School de Springfield. L'any 1891, Naismith va decidir fer alguna cosa per evitar el rebuig que veia que molts dels seus nois li tenien al gimnàs i els seus rutinaris exercicis. Ell havia estat jugador de rugbi, però va haver d'adaptar la base d'aquest esport a les limitacions que tenia un gimnàs. Per això va decidir eliminar el placatge, amb el que els jugadors haurien de córrer amb la pilota i driblar. I davant el problema d'on marcarien els punts, se li va ocórrer posar dues cistelles, una a cada costat del gimnàs: havia nascut el Rugbi de Saló. Anys després, Mr.Mahan va batejar l'esport com a Basket-ball, degut a les dues cistelles que s'utilitzaven.

Els inicis a Mataró

Pare Millan

El Pare Millán va arribar a Mataró poc després que ho fes el "seu esport". Va ser així, ja que el bàsquet ja havia aterrat a la nostra ciutat de la mà del Sr. Bonifacio Martínez Cellalbo, monitor de gimnàstica que havia après l'esport a Toledo i havia començat a donar les primeres lliçons als joves mataronins, que poc a poc se'l van fer seu. Martínez va arribar a la ciutat l'any 1929 designat pel Govern de Madrid, i va començar a donar classes a l'escola Pre-Militar. Aquestes lliçons pràctiques es desenvolupaven al camp de l'Iluro, mentre queEusebi Millán, que havia estat introductor de l'esport a l'Estat Espanyol, va començar a entrenar pocs

Bonifacio Martínez

mesos després a l'Escola Pia Santa Anna. Aquesta escola, de la mà del Pare Millán, va crear un nou equip, l'Universitary Santa Anna (U.S.A.), que va participar en el primer partit d'aquest esport a la ciutat. No va ser fins aquest moment, en que els ciutadans de la ciutat van començar a fer cas a aquest esport, que de seguida va entrar a l'Esportiva.

Tal com recorda Francesc Cuní, ex-president de l'Esportiva, en un resum dels inicis de l'esport a la ciutat, un bon dia va ser animat per un company a anar a veure un escolapi arribat de Cuba que els hi ensenyaria un esport nou. L'escolapi no era altre que el Pare Millán, que els va començar a donar les primeres nocions bàsiques: "El Pare Millán era al bell mig d'un cercle de nois. A les mans tenia una pilota que anava llançant a cadascun i, quan feia un cop de xiulet, l'havien de tirar, intentant de passar-la per un cercle elevat que tenia una xarxa penjant. Millán em va demanar que anés al Cercle Catòlic i que expliqués a Mossèn Plandolit el nou esport que apreníem a Santa Anna. Va dir-me que ell també hi aniria." Això va engrescar ràpidament els components del Cercle Catòlic, que després de mesurar una esplanada que hi havia al Club de Tennis Mataró, llavors situat al pati del Cercle Catòlic, van decidir demanar als dirigents del club tennístic si podien instal·lar-hi una pista de bàsquet. I així va ser. El Club de Tennis no hi va posar cap problema, i es va instal·lar la que seria la primera pista del nou esport a la ciutat.

Però encara faltava el més important: formar els equips necessaris per a poder posar en pràctica el que estaven aprenent. Els més engrescats des de bon principi van començar a involucrar tota l'Esportiva per a crear del no res dos equips: "Per formar els equips vàrem plantejar-ho a tota la gent de la casa, des de la secció dramàtica fins als components de l'equip de futbol. En Julià i jo (Francesc Cuní) vàrem triar els jugadors, d'acord amb tothom. Comas, Montasell, Berga, Xivillé, Llinés, Cosme, Jané i Ginesta formaren un primer equip, l'Esportiva". I amb la resta de la gent interessada, van fer un segon equip, que a causa de la impossibilitat de fer dos conjunts amb el mateix nom i amb el consentiment de l'Agrupació Científico Excursionista del Círcol, l'anomenaren Els Científics.

Copa Parlophon

Al llarg d'aquells primers mesos, el grup de jugadors que practicaven l'esport de la cistella al camp del Círcol Catòlic rebien cada vespre i els diumenges al matí, la visita de Millán que els hi ensenyava la tècnica de joc i el reglament, és a dir, els fonaments bàsics per tal de que cada jugador pogués desenvolupar les seves pròpies aptituds.

Per exemplificar l'arribada del bàsquet, res millor que un text de l'època que ho relata perfectament: «Un nou esport vindrà a engrandir els que avui es practiquen a la nostra ciutat, amb més o menys intensitat. Aquest esport només s'ha practicat una vegada a Mataró i sembla que està predestinat a arrelar-se, doncs fins el Club femení d'Esports el practica amb gran èxit a la capital. Aquest esport és el Basquet-Ball, més conegut per baloncesto.

En el camp ilurenc ja es fan entrenaments pràctics des d'unes setmanes, sota una competent direcció [Bonifacio Martínez]. Més endavant ja en donarem detalls.»

 Equip guanyador Copa Parlophon

L'Esportiva estrena camp propi

Ben aviat, veient la bona acollida que el bàsquet rebia entre els que el practicaven, van ser nombrosos els grups de joves i clubs que van decidir formar equips de bàsquet. L'esport va anar creixent de pressa, i el 20 de Gener del 1930, l'Esportiva ja estrenava camp propi al pati del Centre Catòlic. El partit que va inaugurar aquesta pista, la primera de Mataró, va ser precisament contra l'U.S.A., que va demostrar l'efectivitat de les classes d'Eusebi Millán (també conegut aleshores com a senyor Nallim), derrotant l'Esportiva per un clar 8-36.

L'ambient a la ciutat, gràcies al "boom" d'aquest esport, va propiciar noves iniciatives, entre elles el Primer torneig local, que sota la denominació de "Copa Xampany Noya", va organitzar el club de l'escola Santa Anna. La competició es va estructurar en dos grups de cinc equips, que donen fe de la rapidesa que tenien els joves de la ciutat per formar equips d'un esport que acabava d'arribar. L'Esportiva va quedar segona classificada del grup A, per darrera l'Universitary, que va comptar els seus partits per victòries. Els acompanyaren l'Iris (equip descendent de l'equip B del Pre-Militar, que persistiria per molts anys), la Penya Llevant (equip dels banquers) i els Estètics (dels músics). A l'altre grup, va vèncer l'invicte Premilitar, per davant de Científics del Centre Catòlic, Five Devils, Amateurs i Sportfounders (estudiants de comerç). L'esperada final entre els dos equips vencedors de grup, va acabar amb victòria de l'U.S.A sobre el Pre-Militar, per 22-15.

La Copa Parlophon: 1r gran triomf

El juny de 1930 es va organitzar la "Copa Parlophon", un torneig que va ser recordat per molts anys, i que es va haver de disputar sense l'Universitary, que no va accedir a participar a causa del final dels estudis de Batxillerat Universitari dels seus components. Això sí, va aparèixer en escena un nou club que donaria molt a parlar, l'Iluro Sport Club. En la seva primera participació en un torneig d'aquestes característiques, la secció del club groc i negre es va plantar a la final que disputaria enfront de l'Esportiva, deixant pel record els primers vestigis de la sana rivalitat que duraria al llarg de tantes dècades. A causa de l'expectació que havia despertat, aquest partit es va celebrar al bell mig del camp de futbol, on es va viure un gran ambient. Segons les cròniques de l'època, l'àrbitre Sr. Medina va ser atropellat i agredit pels jugadors ilurencs, a causa d'haver donat per acabat el partit en el moment en que un jugador de l'Iluro va sortir del camp per encarar-se a un públic que es va mostrar "massa apassionat". Tot i que el final del partit es va xiular uns minuts abans del temps reglamentari, els periodistes de l'època deixaren constància de que la victòria dels esportivencs havia estat totalment merescuda. El resultat final va ser favorable als joves del Centre Catòlic, per 19-15, que aconseguiren així el primer títol de la seva dilatada història.

En Cuní, en aquell encontre entrenador de l'Esportiva, recorda que la mare d'un dels jugadors de l'Iluro, al finalitzar el partit va saltar al camp i li va estripar la camisa a l'àrbitre: "Va ser la primera camisa d'àrbitre estripada a Espanya".

Alineacions  de la Final de la Copa Parlophon: Esportiva: Montasell, Ginesta, Berga, LLinés i Xivillé. Iluro: Canal I, Canal II, Cordon, Raimi i Costa.

    Continuar