|
L'Esportiva
junt amb tres clubs més de la ciutat (Iluro, Iris i
Llevant) es va inscriure la temporada 1930-31 a la Federació
Catalana de Basquetbol per tal de disputar la Segona
Categoria. Aquestes quatre inscripcions simultànies
van fer que Mataró passés a ser la ciutat amb més clubs
oficials de l'esport a Catalunya. En la seva primera
participació, l'equip esportivista va fer una bona temporada
a Segona acabant en segon lloc, cosa que li va donar
l'ascens a la màxima categoria d'una època en que encara
no es jugava Campionat d'Espanya.
L'any
1931-32 l'Associació Esportiva, juntament amb
l'Iluro Sport Club, va jugar a Primera Catalana,
gràcies a l'ascens assolit la temporada anterior. Tot
i això els joves de l'Esportiva no va tenir gaire sort
en la màxima categoria, ja que van quedar en la darrera
posició, amb només dos punts. De manera inesperada,
però, la Federació va decidir ampliar el grup i no fer-los
baixar. En aquesta primera categoria catalana s'hi van
mantenir tres temporades més, tenint com a jugador més
destacat a Rafael Berga, el qual va rebre un homenatge
la temporada 33-34, abans de protagonitzar un dels primers
culebrots basquetbolístics de Mataró.
A
principis de la temporada 1934-35, l'equip de
l'Esportiva va passar a anomenar-se Associació Esportiva
del Grup Sant Jordi, de Sant Josep. L'inici de temporada
va estar marcat, com hem avançat, pel conflicte entre
l'Esportiva i l'Iluro, a causa del fitxatge de Rafael
Berga pel club ilurenc. Davant aquest fet, la junta
de l'Esportiva encapçalada per Josep Travessa va
fer una carta oberta contra la directiva de l'Iluro
demostrant la seva inconformitat. Al final, el jugador
va tornar al seu club d'origen després d'haver jugat
només dos partits amb els groc i negres. I a l'octubre
del '35, l'Esportiva va guanyar el seu primer títol
oficial, en vèncer en la Final de la Federació de Joventuts
Cristianes (FJC) al Badalona (34-17) amb el següent
equip: Saurí, Pujades, Dòria, Riera; Serra i Mora.
1935-36:
L'Esportiva va disputar el Campionat del FJC, amb els
següents equips: Santa Madrona, Saba Nova, Camí,
Conquesta i Aguilas, però també tenia un equip a
Segona Categoria amb el nom de Mataró de l'A.E. Aquest
any es van jugar els primers partits nocturns a l'Esportiva,
per segona vegada a Mataró, ja que els primers els havia
disputat la Penya Oratam. Aprofitant aquest fet, es
va jugar un interessant derbi local, que va acabar amb
el resultat favorable als ilurencs: Esportiva- Iluro
26-35.
L'Esportiva
va fer un bon campionat, classificant-se per la final.
Però l'Esportiva havia d'anar el 18 de juliol a jugar
la final del Campionat del FJC al Gran Price de Barcelona,
contra el Camí. Fins i tot ja s'havien preparat
autocars, però malauradament no es va poder jugar a
causa de l'inici del conflicte que desembocaria en la
Guerra Civil Espanyola.
Començaven
uns anys en que la pràctica esportiva disminuiria considerablement,
a causa de la falta de jovent i el tens ambient que
es vivia a tot l'Estat.
Període
de guerra
Juliol
del 1936- 39:
Amb l'inici de la Guerra Civil Espanyola, l'Esportiva
va sofrir un important revés ja que la majoria dels
seus jugadors van passar a l'Iluro a causa del tancament
del Centre Catòlic i per tant de la pista de joc. Els
únics partits que es van disputar durant el conflicte,
però, van ser amistosos ja que a diferència d'altres
esports es van aturar totes les competicions oficials.
Acabat
el conflicte
La
guerra civil va deixar moltes seqüeles. La més significativa,
el forçós canvi de nom del club que passava a denominar-se
oficialment Asociación Deportiva del Centro Católico.
Però tot i els problemes l'esperit dels jugadors
esportivistes va continuar ben viu, tot i que la falta
d'efectius va provocar una fusió, tancada oficialment
el 14 d'octubre del 39, amb el màxim rival: l'Iluro
SC, ara ja sota el nom de CD Mataró. Tot i això, abans
d'aquesta fusió, l'Esportiva va arribar a jugar algun
encontre amistós, amb resultats ben dispars però lògics
tenint en compte l'entitat dels rivals: Deportiva
- Español 21-52; Teià - Deportiva 41-67.
Breu
unió dels dos clubs locals
L'any
1939, els
dos equips mataronins, tot i la seva rivalitat, van
decidir militar units a 1a Categoria com a continuadors
de l'Iluro amb el nom de Asociación Deportiva del
CD Mataró. Una fusió quasi obligada per les circumstàncies
del moment que no acabaria de reeixir. La unió de forces
entre els dos grans equips locals va permetre mantenir
la màxima categoria catalana, però no va acabar de satisfer
tothom.
En
aquesta primera lliga de la postguerra, que significava
un retorn a la normalitat esportiva, també hi havia
els següents equips (amb els noms espanyolitzats):
Atlético, Español, Gimnástico Badalona, Hospitalet,
Layetano, Manresana, Sabadell. L'equip mataroní
només va guanyar dos dels set partits del breu campionat
disputat a una sola volta, amb la següent plantilla:
Montasell, Pujades, Mora, Xivillé, Riera, Cosme,
Rodón i Soler.
1939-40:
En
acabar la primera temporada de la postguerra, l'Esportiva
va optar per retornar a la seva anterior identitat i
trencar la breu unió amb el Mataró. A causa d'això,
l'equip es va veure obligat a jugar a Tercera Categoria,
una categoria que no li pertocava pel seu breu però
notable historial.
Abans
de l'inici del campionat, durant els mesos estivals,
el club va inaugurar una nova pista de joc davant
l'actual Teatre Monumental i el col·legi Valldemia.
Per tal d'estrenar-la es va disputar el primer derbi
local de la postguerra contra el CD Mataró, que va acabar
amb un resultat favorable als groc i negres per 30-39.
Aquest derbi es repetiria dues vegades al llarg de l'estiu,
sempre amb resultats favorables al Mataró. La darrera
vegada, amb un resultat de 66-24, va servir com a comiat
a Xivillé que marxava a Mallorca.
 Pista
del Camp de Mn. Plandolit
40-41:
3a Categoria.
L'Esportiva va disputar el Campionat de Tercera
Categoria per segon any consecutiu. Però els orígens
catòlics del club, van fer que també disputés el Campionat
Diocesà- JACE (contra conjunts com ara Sants, Farnés
i Viladecans).
41-42:
Campionat Diocesà. L'Esportiva
es va desvincular a l'inici de la temporada dels campionats
de la Federació, passant a disputar únicament el Campionat
Diocesà de la JACE. També va jugar un gran nombre de
partits amistosos, superant en alguna ocasió al CD Mataró.
42-43:
3a Categoria.
Després d'un any, l'Esportiva va decidit retornar als
campionats de la Federació, a Tercera Categoria. De
la pretemporada van destacar les Nocturnes a
l'Esportiva en que l'equip del centre Catòlic va
guanyar el Mataró en un doble enfrontament. Pel que
fa al campionat de lliga, cal dir que es va mantenir
la categoria jugant contra equips com ara el Masnou,
CC Badalona, UGD Badalona i Núria.
Sortida
de l'infern "voluntari"
43-44:
3a categoria.
L'Esportiva va formar un bon equip amb els següents
jugadors: Mora, Xivillé, Canal, Riera, Falguera,
Sauri, Rodón, Alvarez, Batlle i Gual, que després
de fer un gran campionat va quedar campió del seu
grup. Amb aquest triomf, l'Esportiva aconseguia
retornar a 2a Categoria després de quatre participacions
a tercera. A causa de l'ascens, van celebrar un homenatge
amb un partit contra el Mataró, que van perdre per 14-33.
Al
mes de gener, a mitja temporada, l'equip juvenil va
disputar i guanyar contra el Mataró un torneig anomenat
«Trofeo Antonio Fernández», en un tercer partit de desempat
que va acabar amb el curt marcador de 14-12 després
de tres pròrrogues.
44-45:
2a Categoria.
La temporada del retorn a Segona va resultar ser una
gran campanya de l'Esportiva que es va mantenir a la
categoria recent assolida amb els següents jugadors:
Xivillé, Falguera, Mora, Riera, Salvà i Prat.
45-46:
2a Categoria.
Temporada qualificada d'exitosa, ja que el conjunt esportivista
va acabar en una bona sisena posició amb 27 punts, per
davant del CD Mataró que va acabar novè (de deu equips)
amb 24. La plantilla la formaven: Mora, Riera, Falguera,
Puig, Salvà, Morera, Batlle, Alvarez, Moreno, Palacios,
Aliberas, Prat, Codolà.
Les
temporades 46-47 i 47-48, l'Esportiva va jugar
el campionat de 2a Categoria. Pel club groc i
morat van jugar en aquests dos anys els següents jugadors:
Puig, Salvà, Morera, Moreno, Álvarez, Falguera, Madrid,
Ribas i Mora. Aquest conjunt va aconseguir la segona
temporada el títol de la categoria, i la possibilitat
de jugar al Campionat de Catalunya 1a B.
48-49:
Campionat de Catalunya 1ª B.
L'equip havia de demostrar la seva vàlua, i els jugadors
que ho van fer, mantenint l'equip al Campionat de 1a
B van ser Esteban, Mora, Salvá, Madrid, Morera, Vilaseca,
Bigas, Pujol, Prat, Linares.
49-50:
Campionat de Catalunya 1a B.
Dins
el programa de Santes de l'any 1949, es va inaugurar
la pista de l'Stàdium, amb un partit contra l'Stade
Bordeaux que va acabar amb el resultat de 35-25. Van
jugar Esteban, Mora, Salvà, Madrid, Morera, Vilaseca,
Bigas, Pujol i Prat. L'equip d'aquella temporada,
també format per Serrós, Sempere, Vidiella i Llorens,
va acabar la lliga en cinquena plaça amb 42 punts,
superant el Mataró que va ser desè amb 34.
Un
dels fets més destacats de la temporada va ser el viatge
a la ciutat francesa de Bordeus el maig del 50,
per retornar la visita a l'Stade Bordeaux. Aquests
van ser els primers partits internacionals que disputava
un equip de bàsquet mataroní fora de l'Estat, i van
acabar amb una victòria i una derrota: Stade Bordeaux
Esportiva 44-43 i 52-53.
50-51:
Campionat de Catalunya 1a B.
Morera, Salvà, Madrid, Pujol, Servós, Prat, Vilaseca,
Llorens, Bigas, Oleart, J.Fábregas, Oriol, Sempere,
Vidiella. Aquest equip de l'Esportiva va acabar
en una bona vuitena posició amb 32 punts, mentre que
el Mataró era desè amb 30. Tot i que el club del Centre
Catòlic tornava a acabar la temporada com a millor equip
de la ciutat, la junta va prendre una estranya decisió...
De
la Federació a l'OAR
51-52:
L'Associació
Esportiva va decidir donar-se de baixa a la Federació
tot passant a disputar el campionat de Segona Diocesana.
Aquest campionat de l'OAR (Obra Atlético Recreativa)
es disputava de forma paral·lela al campionat de
la Federació, però a causa del bon nivell que tenia
se solia fer un partit a final de temporada entre els
vencedors del dos campionats. Van jugar Sempere,
Fábregas, Morera, Llorens, Vidiella, Carbonell, Pujol
i Bassols.
Aquest
canvi va coincidir amb les celebracions de les noces
d'argent del club. Per tal de celebrar-ho,
es van jugar diferents partits i actes diversos. Es
van fer al llarg del mes de juny dobles enfrontaments
amb els equips del CPC i San Juan. El
partit estrella, però, va ser el que va enfrontar l'Esportiva
amb la Selecció Diocesana, i que va acabar amb triomf
de l'esmentada selecció per un ajustat 35-38.
En
aquell mateix període estival, els jugadors del primer
equip, Salvà i Sempere, van ser cridats a participar
amb la selecció diocesana en nous enfrontaments d'aquesta.
1952-53:
L'expresident
de l'Esportiva Francesc Cuní va presidir la comissió
organitzadora del XXV Aniversari del basquetbol
a la ciutat, que va preparar diferents actes al llarg
de l'any. Pel que fa a l'Esportiva, la fita més destacada
de l'any va arribar al mes de juliol, amb la disputa
de la final de la Copa de la JACE. L'Esportiva, però,
va perdre de manera ajustada aquest partit enfront el
Círcol Catòlic de Badalona per 41-42.
Campions
de l'OAR
1953-54:
El
desembre del 53 va ser inaugurada la pista del Centre
Catòlic, amb dos partits de màxim interès entre
els sèniors i el cadet del club contra les respectives
seleccions diocesanes. Els grans van perdre 39-49, mentre
que els cadets ho feren per 20-34. El més important,
però, era la festa de la inauguració en sí, ja que s'estrenava
un terreny de joc que encara perdura en l'actualitat.
Per fi, l'Esportiva disposava d'una pista situada a
l'emplaçament del Centre Catòlic perfectament adequada
a les seves necessitats.
El
primer dia de l'any 1954 els dos grans equips de la
ciutat es van enfrontar en un partit amistós que va
acabar amb un marcador favorable als groc i negres per
16-30; aquest derbi es va repetir setmanes després
acabant 33-23 altre cop a favor del Mataró. Cal recordar
que els esportivistes seguien disputant el campionat
de Primera Diocesana amb equips com el Teià,
Canet, CPC, Vallvidrera, Collblanc, Gaudí, Cultura,
Cabrera o Josepets. I per fi va arribar l'èxit disputant
el campionat de l'OAR amb el títol de Campions de
1a Diocesana guanyant en el darrer partit la Salle
Josepets per 34-43, el mateix any que el JACE Sant Josep
es feia amb el títol de 2a Diocesana. Després de l'èxit
aconseguit, l'Esportiva va ser eliminada en les semifinals
de la copa de la JACE per part de la Salle Josepets,
equip que acabaria sent campió.
Gràcies
al títol de lliga diocesana, el juliol del 54, havien
d'anar a jugar la final d'Espanya de l'OAR a Burgos,
però dies abans es va anular. "Aquella setmana vam
estar entrenant cada dia perquè en Gasulla ens va dir
que havíem de ser els primers a fer pantalles i bloqueigos.
Al final, no hi vam anar perquè el dia abans es va anular
el campionat", explica Taberner.
Retorn
als campionats de la Federació
 Campions
del Campionat de l'OAR, 53-54.
1954-55:
La temporada va començar com cada any amb els tornejos
locals, i del propi club. A tall d'anècdota cal anotar
que el torneig de l'Esportiva va ser guanyat per l'Equip
Alsina, per davant dels equips que prenien els noms
de jugadors, Pujol, Bassols, Tomás i Salvá.
El
setembre d'aquell any, segons s'informava des de Radio
Maresma "definitivamente la Asociación Deportiva
vuelve al seno de la Federación Catalana de Baloncesto.
Segun referencias oficiosas, incluso existe la posibilidad
de que se le dé entrada en la Segunda Categoria. De
veras celebraríamos que así fuese...".
Tot
i això, un equip de l'Esportiva va seguir disputant
el campionat de l'OAR. Aquesta competició s'havia renovat,
fent tres grups de deu equips, un d'aquests amb tots
els equips de la costa (entre ells Deportiva i Intex
de Mataró, i en un principi Jace San José, que es va
haver de retirar a causa de la deserció de molts dels
seus jugadors). Segons s'apuntava llavors, era un campionat
"d'acusadíssim interès per tota la comarca. Desplaçaments
fàcils i rivalitat entre la majoria dels equips. Molt
interessant". Per primer cop, no hi havia la possibilitat
de disposar de duplicitat de fitxa federativa (espanyola
o catalana) i diocesana a la vegada. D'aquesta manera
no es permetia que alguns jugadors participessin en
els dos campionats de manera simultània, un fet que
aleshores creava moltes contradiccions. En la primera
jornada, els esportivistes van perdre enfront el rival
mataroní per un clar 29-45, a la pista del Cercle Catòlic.
Aquesta
derrota, a priori estranya, és comprensible si tenim
en compte que poc abans del partit, la Federació va
confirmar que un equip del club podria competir a 2a
Categoria. I finalment així va ser, estrenant-se
molt positivament amb la visita del CN Sabadell (51-41).
S'explicava a les ones que l'Esportiva retornava
"en busca de un lugar destacado dentro del baloncesto
regional, que en el pasado ya tuvo. Pese a todo, los
del CC cuentan con gente capacitada y es de creer que
este destaque lo lograran ya, en esta misma temporada".
D'aquesta manera acabaven uns anys en que s'havia optat
per participar en la competició de l'OAR per motius
encara poc clars. Segurament hi havia hagut pressions
des del mateix Centre Catòlic per ajudar a potenciar
una competició organitzada per l'església, però tal
com ens explica el Sr.Llorens també hi hauria
influït molt l'aspecte econòmic, ja que en aquesta competició
els col·legiats no cobraven. Sens dubte, això significava
un important estalvi pel club, que per altra banda,
ben aviat va veure que no era rendible per prosperar
esportivament.
En
el seu retorn a Segona Catalana, els esportivistes van
demostrar la seva vàlua, aconseguint el subcampionat
i l'ascens a Primera Regional, per darrere de la Gimnàstica
de Badalona que els va guanyar per bàsquet-average.
En la darrera jornada l'Esportiva va superar el Terrassa
per 25-29, amb un equip format per Salvá, Pujol,
Suñé, Torrent, Fadó, Oleart, Domínguez i Bravo.
Aquests homes van permetre l'èxit del retorn a Primera
Categoria Regional, gairebé a primera línia del
bàsquet català "d'on havia desaparegut momentàniament
per militar els últims anys a categoria Diocesana, on,
de totes maneres, havia estat sempre dels millors. Si
no el millor..." El que estava assegurat, sense
cap mena de dubte, era la continuïtat, donat que ja
es començava a parlar de la "inextingible" pedrera del
club.
 Equip
que va disputar un partit contra la selecció Diocesana,
el juny del 52
55-56:
1a Categoria Regional.
La Primera Regional era el campionat immediatament inferior
a la Primera Catalana (de 18 equips) en la qual hi havia
el CD Mataró. D'aquesta manera, després d'uns anys separats,
l'Esportiva veia més a prop la possibilitat de tornar
a posar-se a l'alçada del seu històric rival...
El
repte de la nova categoria s'afrontava amb un nou entrenador,
Joaquim Moya, i la reincorporació del jugador
Triola. Es preveia una temporada complicada, ja
que el grup II de 1a Regional, tenia grans equips com
els descendits Bàsquet Manresa i BIM, que eren sens
dubte els favorits. L'equip groc i morat estava format
per Fadó, Triola, Salvá, Suñé, Pujol, Romagosa, Llorens,
Ferrús i Cañellas.
Tal
com s'esperava va resultar ser una temporada d'adaptació
a la categoria, en que l'Esportiva va aconseguir una
meritòria setena posició, en un campionat de catorze
equips guanyat pel BIM. Per primera vegada després de
molts anys, ja no es comptava amb equip sènior a Diocesana.
56-57:
1a Categoria Regional.
En la segona temporada a 1a Regional es va comptar amb
la companyia local del Santa Anna, que havia pujat a
causa del reajustament de categories. El primer derbi
va acabar amb victòria esportivista per 61-41, mentre
que a la segona volta es va repetir la història amb
un 45-64 que tancava el campionat.
Aquest partit va ser el reflex de la classificació
d'ambdós conjunts, ja que mentre que els del Centre
Catòlic van mantenir sense problemes la categoria, el
Santa Anna no va poder evitar el descens. En aquest
darrer matx de la temporada, l'Esportiva va formar amb
Gelabert, Alsina, Salvá, Bravo, Federico, Fornés i Solà.
 Equip
infantil que va guanyar el Campionat de Catalunya, temp.
56-57
L'equip
infantil va donar una gran satisfacció al club,
ja que en el mes de maig va aconseguir el Campionat
de Catalunya infantil, després de derrotar el Jac
Sants de Barcelona. Aquest infantil de l'Esportiva,
que va comptar amb la col·laboració de l'Intex en la
seva formació, estava format per Codony, Burillo,
Ramon, Blasco, Montull, Romero, Padró i Urgelés,
i el tècnic Colomer i va certificar aquest triomf
amb un decisiu 16-38. I d'aquesta exitosa manera es
va tancar una temporada, que va estar marcada en les
altes esferes del bàsquet per la celebració de la primera
Lliga Nacional a l'Estat.
57-58:
1a Regional. Grup B.
L'Esportiva, sota la direcció del tècnic Sr.Baró,
va començar la temporada de manera molt positiva, ja
que es va emportar el Torneig Ajuntament d'Alacant,
derrotant el Volund Alacant i el Junta de
Obras, que segons expliquen textos de l'època, estava
reforçat amb algun jugador del Real Madrid. Un bon començament
de pretemporada, que es va refermar en la primera jornada
d'un campionat en el qual s'estava emmarcat en un grup
realment fort. L'estrena amb victòria clara (51-25)
davant el Cornellà va propiciar els primers elogis envers
un equip "amb moral i velocitat", del que s'esperaven
moltes coses. Però a mesura que avançava el campionat
els esportivistes van afluixar, pel que la junta va
decidir reemplaçar Baró per Antoni Salvà, que
va portar l'equip a fer una gran segona volta sense
perdre cap partit a casa.
Al
final, va resultar una notable temporada en la que no
es van passar problemes per mantenir la categoria, i
que es va tancar amb victòria contra el Teià. L'Esportiva
va acabar en setena plaça, empatant a 50 punts amb el
sisè, per 60 del campió Valls. Molt digna campanya per
tant dels Pujol, Alsina, Fornés, Gallego, Prat, Bravo,
García, Oleart, Banet i Taberner. La bona tasca
de Salvá va merèixer els elogis dels periodistes de
l'època, que van opinar que amb ell a la banqueta des
del començament, potser s'hagués estat lluitant pels
llocs de promoció d'ascens.
Innovacions
en les regles del bàsquet:
En motiu dels Jocs Olímpics de Melbourne, el món del
bàsquet va celebrar un Congrés internacional que va
aprovar diverses noves regles que afectaven de manera
notable la manera de jugar. La més impactant, va ser
la creació del límit de possessió als trenta segons.
Tal com s'explica, aquesta va ser una mesura pensada
de manera clara per evitar les "rodes" interminables
que tant mal feien a l'espectacle. Noves tàctiques,
i una major velocitat es feien inevitables per adaptar-se
a aquest important canvi. En la primera jornada de lliga,
la primera norma que es va posar en pràctica va ser
la dels tres segons en zona.
58-59:
1a Regional.
La nova temporada es va iniciar amb l'entrada a la presidència
de Jaume Buch Campeny. Després d'un complet descans
estival, es reprenia la competició amb una clara continuïtat,
tant pel que fa a jugadors com l'entrenador, que continuava
sent Antoni Salvà. Aquest fet, va donar moltes
esperances, ja que el final de l'anterior temporada
havia estat brillant. Explicaven a les ones que aquest
entrenador, que s'acabava de treure el títol, "havia
recollit un equip pràcticament desmoralitzat", i
com ja hem comentat, va fer-lo remuntar fins a les primeres
posicions. El sentiment, es pot resumir en una paraula:
optimisme. Tot i això, el club va perdre els juvenils
Ramon i Burillo, que després d'un contenciós entre els
dos clubs locals, van acabar recalant en el CD Mataró.
 Equip
temporada 58-59
El
primer partit de l'any feia bons els pronòstics dipositats
sobre la plantilla. Es va derrotar per 57-33 al Sanfeliuense,
amb la intervenció de Fornés, Alsina, Muñoz, Triola,
Garcia, Gallego i Suñé. Es comentava que Salvà disposava
d'una excel·lent plantilla, amb grans rebotejadors (Triola,
Fornés i Suñé), bons homes per fer ràpides incursions
amb velocitat (Muñoz, Alsina i Prat), un combatiu
Garcia, i un Gallego amb eficàcia en el
tir exterior. La temporada va continuar amb una decebedora
derrota a Canet (39-25), però no va decaure l'entusiasme,
com queda demostrat en el fet que els aficionats compraren
una nova pilota! i una empresa comercial els va proporcionar
uns nous "trajos olímpics" als jugadors.
Això
es va traduir en triomfs profitosos fent gala de la
millor arma que tenien: el conjunt. També destacava
la velocitat en el joc de Prat i el treball de Salvà
("que molt bé sap moure els seus peons"). La il·lusió
es mantenia, ja que l'equip va mantenir-se algunes jornades
a només un punt del líder, però els equips més forts
van agafar avantatge, i l'Esportiva es va haver de conformar
amb la cinquena plaça, la primera que no donava opció
a promocionar per pujar. Tot i això, van demostrar
que hi havia classe suficient per haver estat lluitant
per aquestes places, derrotant per 54-49 al Sitges,
un dels dos conjunts que comandaven la classificació,
a dues jornades pel final. Segons la ràdio de l'època,
els problemes de l'equip van ser "les lesions, desqualificacions,
i sobretot una incomprensible
desmoralització totalment prematura".
Temps
de crisi
59-60:
1a Regional.
L'Esportiva seguia lluitant per arribar a la Primera
Divisió, on segons es comentava, mereixia estar pel
seu historial. Un molt mal inici de campionat, jugant
contra els millors equips va portar l'Esportiva a caure
en el primer tram de lliga al sempre temut darrer lloc
de la classificació. Poc a poc es va recuperar una mica
el nivell de l'equip, però malauradament va ser massa
irregular. Al final, el Malgrat (recent ascendit) i
l'Hospitalet van ocupar les dues primeres places, a
molta distància dels esportivistes. S'havia afrontat
la temporada amb Alsina (el més destacat de la temporada),
Benet, Burgos, Fontdeglòria, Manolo, Muñoz, Padrós,
Patau, Prat, Pujol, Sensat, Soler, Torrent, i
Salvà d'entrenador.
Aquest
mal final de temporada va desembocar en uns moments
difícils que van propiciar rumors gens optimistes sobre
el futur de l'entitat. Una greu crisi semblava
trucar a la porta del Cercle Catòlic. Els símptomes
que es palpaven era falta d'entusiasme en molts jugadors,
indisciplina i falta d'assistència dels aficionats.
Però, en el moment crucial de la crisi va arribar la
millor medicina: "Va sorgir el lògic fervor esportivista
i la promesa ferma de redreçar el camí, davant qualsevol
dificultat. [...] En aquests moments existeix nombrosa
plantilla de jugadors i tenen ja l'acceptació d'un preparador
forani, de reconeguda solvència." Es tractava d'Agustí
Fonollosa, provinent del Barcino, que venia amb
esperances d'aconseguir l'ascens.
60-61:
1a Regional.
Entrenats per Fonollosa, van fer un començament
«de cine», amb victòries contra Premià, Teià (amb victòries
contundents), Metro i Barceloneta. D'aquesta manera
es mantenien molt vives les esperances de l'entrenador
i la jove junta, que volien fer d'aquest equip un equip
de Primera Categoria. Però, després d'una temporada
força bona, només un sol punt va separar els esportivistes
de la segona plaça que donava opció a disputar la fase
final per optar a l'ascens a categoria nacional. Una
gran llàstima, ja que s'afirmava que l'Esportiva era
superior al segon classificat (el Teià) i fins i tot
en el darrer partit va vèncer el líder Malgrat. La causa
d'aquest infortuni, segons els periodistes locals, van
ser alguns errors "garrafals" com per exemple
perdre a la pista del Brafa, que era el cuer.
Això va impedir acabar la temporada de la manera desitjada.
La classificació parla per si sola: Malgrat
29; Teià 28, Esportiva 27... Van jugar Alsina,
Codony, Lorente, Muñoz, Prat, Sensat, Soler, Suñer.
La
temporada oficial del primer equip va acabar abans del
que desitjaven, però el juvenil de l'Esportiva
va seguir donant molta guerra. S'havien classificat
com a primers de grup imbatuts, i van arribar a la
fase final catalana. Els setze equips classificats
es repartien en quatre grups, on el primer de cada un
es guanyaria el dret a anar als Campionats d'Espanya.
I la sort (o més aviat la desgràcia) va voler que en
el mateix grup es trobessin amb el juvenil del CD Mataró,
a més del Santfeliuenc i el Tarragona. En aquest cas,
qui va ser superior en els dos enfrontaments directes
va ser el Mataró (37-58 i 51-33), que acabaria coronant-se
com a campió de Catalunya i Espanya. Mala sort per tant
per un gran equip juvenil format per Campdepadrós,
Helios Xaudaró, Torner, Tolosa, Miquel Xaudaró i Llibre
que va tenir la desgràcia de topar amb el grandíssim
juvenil del Mataró de Soler, Martínez i Cabellos.
Continuar
|
