95-96: 2a Estatal. Al­ llarg de l'anterior temporada es va anar parlant amb insistència sobre la possible fusió dels dos equips de la ciutat: l'Esportiva tenia el millor equip masculí de la ciutat, mentre que el CB Mataró tenia el millor femení. D'aquesta manera s'unien esforços entre els dos clubs més històrics de Mataró, formant la Unió Esportiva Mataró. Aquesta unificació va estar presidida per Ramon Spa, que arribava amb la il·lusió refermada de buscar l'ascens del primer equip a la Lliga EBA.

Però la temporada, pel que s'esperava d'ella, no va començar gens bé. Dues derrotes d'inici contra Unió Manresana i Montgat, van inquietar als més impacients, però la reacció arribaria aviat i l'equip només va perdre dos partits abans de final d'any col·locant-se en segona posició per darrera del Manresa. Però el nou any 96 va «regalar» dues derrotes contra Vic i Sicoris Lleida que allunyaven momentàniament el somni de l'ascens. La UE Mataró havia de visitar el camp del líder en un moment crític, ja que una derrota podria ser fatal. Però els mataronins, formant amb Coma, Lluch, Insausti, D.Jordà, Carmona, Masferrer, Vergés, O.Jordà i Alarcón, van fer una magnífica defensa i es van emportar la victòria per 68-72. Això deuria esperonar els homes entrenats per Quique Spa, que van encadenar cinc victòries desplegant un gran joc. Però l'Hospitalet i Santfeliuenc van tallar en sec la ratxa, obligant als unionistes a guanyar quasibé tot el que quedava de campionat per aspirar al segon lloc. La pressió no va ser cap handicap, i l'equip de Spa va guanyar els vuit darrers partits classificant-se per les fases d'ascens on s'esperava tenir millor sort que a Montsó.

La fase va ser molt dura, cinc dies de pur sofriment.  en que es van haver d'enfrontar a moments molt difícils. Finalment, però es van superar les semifinals contra el Carlet aconseguint l'anhelat ascens a EBA.

 Resultats Fase d'ascens a EBA: UEM- Mallorca: 80-61; Almàssera - UEM: 74-94; UEM - Salle Paterna: 71-64; Semifinal: UEM - Carlet: 82-63; Final: UEM - Almàssera 65-67.      

 El bàsquet de nivell torna la temp. 95-96, on es va fitxar un americà, Steve Horton, per jugar a EBA

L'alegria dels jugadors i tècnics era del tot justificada per l'ascens a la «Divisió d'argent». Però la Federació va descafeïnar en part l'ascens estrenant una nova lliga intermitja entra la recent assolida i l'ACB: l'anomenada LEB que encara perdura.

El sènior femení de la Unió va acabar en sisè lloc de la 1aB femenina, amb una plantilla formada per Antoja, Torrecillas, Gómez, Broch, Domenich, Sarrà, Julià, Maymí, Escobar, Andrade, M.Forns, Matas, N.Forns. Els que van acabar l'any de manera triomfal van ser els júniors de la Unió. El màxim èxit va ser pel júnior femení (que l'any anterior com a CB Mataró havia estat campió d'Espanya), i que va acabar en tercer lloc estatal en una fase final disputada a Osca. L'equip estava format per Serrà, Gómez, Canet, Horta, Nadal, Maymí, Matas, Buscarons, Fornsm Cervantes, Sánchez i Martínez, i va caure en les semifinals contra el Godella per 54-56. Per la seva part, el masculí va ser campió de Nivell A, la categoria immediatament inferior a Preferent.

Recuperant la il·lusió

96-97: Lliga EBA. L'estrena a la potent Lliga EBA es va afrontar amb els ànims renovats en l'ambient basquetbolístic mataroní. L'esport de nivell tornava a la ciutat, i per afrontar la nova competició amb garanties fins i tot es va fitxar un americà, Steve Horton de 2'05. La plantilla que seguia entrenada per Quique Spa la completaven David Jordà, Martín, Marc Ventura, Òscar Jordà, Alarcón, Pardos, Masferrer, Carmona, Vergés.

I l'aposta va començar ben aviat a donar els seus fruits. L'equip es va classificar per la final de la Lliga Catalana EBA, tot i que va cedir per 75-83 contra el Llobregat Cornellà. La lliga també es va iniciar amb empenta, amb una espectacular primera victòria contra l'Alvecon de Pamplona per 102-75, i van arribant-se a mantenir com a colíders durant forces jornades. Aquesta bona marxa va fer que Alarcón fos escollit per jugar el partit entre les dues conferències EBA amb Spa com a entrenador. Ja com a Meroil Mataró va fer una bona segona volta i va acabar en tercer lloc de la fase regular, per darrera de Salle Maó i Llobregat, classificant-se pels play-offs EBA, que eren una mica estil NBA. En la primera eliminatòria, els homes de Spa van derrotar el Sant Josep de Badalona (91-94 a Badalona i 82-80 al Palau Mora) classificant-se d'aquesta manera entre els setze millors equips.

El següent escull va ser l'Albeconsa Galícia, al que es va eliminar al quart partit d'una eliminatòria al millor de cinc. Va ser crucial la victòria a domicili en el segon encontre (88-93), ja que els gallecs tenien avantatge de camp. A Mataró la superioritat del Meroil va ser total (97-67 i 92-75). D'aquesta manera, els de Spa ja van fer-se amb un lloc a la final a vuit que es va disputar a Chipiona. En el primer partit es va derrotar els amfitrions, però en les semifinals es va caure de manera justa contra la Salle Maó per 80-64.. Aquí va acabar el somni del títol de la categoria, que s'enduria el Maó vencent en la final al Llobregat, els dos equips que havien quedat per davant en la fase regular. Això sí, cal tenir en compte que la Unió era un dels debutants de la categoria...

També el femení va arribar al liderat de 1a Estatal Femenina, però al final va acabar en una més discreta cinquena posició. En acabar la temporada els afers extraesportius van protagonitzar l'actualitat. El coordinador Oriol Villà va deixar el club, es va intentar separar la part femenina, i després de tot el batibull van marxar sis jugadores sèniors i diverses de base, entre elles les bessones Martínez. El resultat de tot això va ser la renúncia a la 1a Estatal, ja que el nou coordinador Josep Ma Solà no veia possible formar un equip amb garanties ja en ple mes de setembre.

Salvació per renúncia

97-98: Lliga EBA. El primer equip masculí, dirigit per Quique Spa, venia d'una exitosa temporada, i amb una plantilla formada pels següents jugadors: David Jordà, Òscar Jordà, Xavier Alarcón, Salva Masferrer, Moisès Prat, Carles Canals, Julián, Ribatallada i Sergi Sánchez. Hi va haver dos americans, Grisby i Williams, que no van donar el rendiment que s'esperava, i va haver-hi una fugaç aparició Jordi Soler, que va marxar a Melilla.

Però l'Esportiva va fer un mal final de fase regular, fet que va provocar que s'hagués de jugar el play-off de descens contra l'Alvecón Maristas de Pamplona. Tot i tenir el factor pista a favor, i guanyar el primer enfrontament per 64-63, els mataronins van perdre el segon partit per 74-77 cosa que els obligava a guanyar algun partit a Pamplona. Però no era un objectiu senzill, i així va quedar comprovat veient els resultats que es van donar: dues clares derrotes per 90-78 i 99-80, que certificaven el descens, dos anys després de pujar a EBA. Spa va criticar l'actitud d'alguns jugadors, així com l'actuació dels àrbitres, qualificant-los de "molt casolans". Però pocs dies després de baixar, Bravo ja comentava la possibilitat de comprar la plaça d'algun equip que hi renunciés. I així va acabar sent, ja que la renúncia de l'Enkartaciones Zalla va donar la possibilitat de mantenir-se a EBA. 

Una de les novetats de la temporada era que el femení, entrenat per Joan Carles Pie, i que a causa de la renúncia a la categoria estatal jugava a 1a Catalana va decidir disputar els partits a la Gàbia per guanyar calor ambiental. I la decisió va donar els seus fruits, ja que van acabar en segon lloc aconseguint l'ascens a 2a Estatal. Jugaren Casado, Albert, Capdevila, Martínez,, Gómez, M.Domenich, Nadal, Cervantes, Sànchez i Sarrà. I l'equip júnior, va realitzar una prometedora campanya arribant fins a les semifinals del Campionat de Catalunya de Preferent B. Aquest equip, entrenat per Manolo Sánchez va perdre contra el Joventut de Badalona, amb l'actuació de Ros, Spa, Hernàndez, De Jaime, Nierga, Esteve, Terricabris, Solà, Fernàndez, Ventura i Martínez.

Profunda renovació

98-99: Lliga EBA. La temporada va començar amb un inesperat canvi a la presidència. Benito Pérez, reelegit pocs dies abans, va renunciar al seu càrrec per motius laborals, fet que va portar a la presidència a Joan Ventura. La plantilla de l'equip EBA estava formada per Canals (l'únic que continuava), Llorens, El Barazi, Rovira, Alsina, Reina, Araque (nous) i Hernández, Mateo i Comas provinents del Sènior B, i seguia entrenada per Quique Spa. Però la renovació era molt forta, i ben aviat es va veure que l'equip lluitaria per la permanència. Per sort aquest objectiu es va poder aconseguir de manera brillant gràcies a un bon tram final de temporada que es va culminar amb una exhibició en la penúltima jornada contra el Baró de Maials (82-55) i va donar el novè lloc final.

El sènior femení de la Unió, que debutava a 2a Estatal, també  va salvar la categoria acabant en la onzena posició. Van jugar Nora, Gómez, Sardà, Capdevila, Argemí, Martínez, Chacón, Sánchez, Cervantes i Balmes.

Salvació per average

99-00: Lliga EBA. La junta va decidir que Sergio Arteaga, entrenador del sènior B, passés a ser el màxim responsable del primer equip masculí, després de la renúncia de renovació per part de Quique Spa, poc atret per la planificació del club. Precisament aquest conjunt, que militava per quart any consecutiu a l'EBA, es va veure beneficiat econòmicament ja que amb la reestructuració de grups (de 4 de 16 equips, a 5 grups de 14) només hi havia un desplaçament fora de Catalunya, per jugar contra l'Askatuak de Donostia. La pretemporada no va ser gens prometedora, tal com va quedar demostrat en el començament de l'EBA. El primer triomf es va fer esperar fins la cinquena jornada, a la pista de l'Askatuak basc. Però la reacció no arribava, i la Unió Esportiva semblava incapaç de sortir del darrer lloc de la classificació. Llavors, contra tot pronòstic, va arribar la segona victòria que deixava enrera el darrer lloc del grup a la pista del Barça B (80-89). El màxim anotador dels blau-granes, amb quinze punts, va ser un jove Gasol. L'equip va agafar moral, i amb quatre victòries consecutives  abans d'acabar l'any 99, va començar a escapar-se de les darreres places de perill.

A la segona volta de campionat, l'equip va mantenir una certa regularitat, però alguna debacle inoportuna va fer que s'ho haguessin de jugar en la penúltima jornada contra un rival directe, l'Aracena. Però el Palau Josep Mora va ser talismà amb el que la Unió gairebé s'assegurava la permanència (68-60). Al final, tot i caure en el darrer i decisiu matx contra el cuer, els homes d'Arteaga van acabar en desè lloc gràcies al bàsquet average que aquest cop va beneficiar. Arteaga va comptar amb Romà Cutrina, Joan Comas, Carles Bravo, David Rodríguez, Paco Hernàndez, Paco Reina, Miquel Puig, Juan Carmona, Raúl Castillo i Òscar Gil.

El femení va fer un gran final de temporada, però tot i encadenar sis victòries consecutives en el tram decisiu del campionat, van perdre les opcions de jugar la promoció d'ascens en el moment en que es va trencar la ratxa. Al final, l'equip entrenat per Xavier Rivera, va acabar en quart lloc.

Permanència als despatxos

00-01: Lliga EBA. El sènior masculí, Motor Maresma UE Mataró, va fitxar com a entrenador Manolo Sànchez, que tenia a la seva disposició, amb fitxa del sènior A, els següents jugadors: Romà Cutrina, Jordi Ventura, Òscar Jordà, Javier Pérez, Paco Hernández, David Rodríguez, Joan Carmona, Raül Castillo, Jordi Basagaña.  

Equip temp.00-01, entrenat per Manuel Sánchez.

La temporada es va iniciar amb la Lliga Catalana, superant un grup de quatre, en que hi havia Sant Narcís, Montcada i Sant Josep, amb quatre victòries i només dues derrotes. Però després de l'esperançador primer tram d'aquest campionat, els de Manolo Sànchez van caure eliminats contra l'Olesa, perdent els dos partits de l'eliminatòria.

La Unió Esportiva va fer un començament de Lliga EBA molt irregular, i després de perdre contra el líder a la setena jornada va caure fins a la cua de la classificació. Es van jugar partits bons, per exemple guanyant el Barça B al Palau per 77-73 o el Valls 99-87, però estava clar que tocaria patir fins al final per assegurar la permanència. A falta de tres jornades pel final, la UEM s'ho jugava contra quatre equips més. No van poder superar el Montcada (69-90), però l'esperança va renéixer amb un triomf contra un dels implicats en el descens, el Navàs, per 86-81. Tot quedava pendent de la darrera jornada en que els de la Unió depenien d'ells mateixos contra el Vic, que ja tenia la permanència assegurada. Però els osonencs van fer un bon partit, i van acabar guanyant per 77-73. Aquest resultat per culpa d'una trista i inesperada carambola (Navàs va guanyar al líder i Sant Josep, que ja havia baixat, va guanyar el Sant Narcís) abocava la Unió al descens, ja que en el triple empat amb Navàs i Sant Josep, el Mataró només superava els badalonins, que acompanyaven el Martorell a 2a Estatal. Finalment, però, aquest descens no es va consumar, ja que sortosament pel bàsquet mataroní, la Federació va decidir ampliar en dos equips cada grup d'EBA, beneficiant els interessos de la UEM. 

El sènior femeni, Tèxtil Pas, va arribar a col·locar-se líder de la 2a Estatal Femenina, però en el segon tram del campionat es va veure superat per Collblanc i BBC, acabant en una magnífica tercera plaça, a només dos punts del líder.

Ascens del sènior femení

01-02: El major èxit de la passada temporada, ha estat l'ascens a Primera Estatal aconseguit pel sènior femení Tèxtil Pas UE Mataró. Les noies de la Unió Esportiva van assolir la categoria en una fase d'ascens "tipus final four" disputada al mateix Palau Josep Mora en que es classificaven els dos primers classificats. Per tant, el partit decisiu era la semifinal contra el Reus Deportiu. El lògic nerviosisme per la importància del partit va provocar uns primers minuts d'igualtat, però es van trencar abans de la mitja part amb la imposició per part de les noies de la Unió del seu joc veloç. Al descans ja guanyaven de deu, i mantenint la renta van aconseguir el triomf còmodament per 82-66. Malauradament, però ja amb l'ascens a la butxaca, l'equip de Dani Poza es va quedar a les portes del títol de Catalunya, ja que van caure a la final contra el Grup Barna per 61-77. Van jugar i puntuar a la fase d'ascens les següents jugadores: Sala (21), Farrés (23), Valiente (15), Mercader (4), Santos (16), Bruna (8), Argemí (31), Chacón (23), Clariana (2), Cuquet,  i Hernández.  

Sènior A Fem. que assolir l'ascens a 1ª Nac. entrenat per Dani Poza.

Per la seva part, el sènior del Romauto Mataró va començar la temporada guanyant el partit d'anada de l'eliminatòria de Lliga Catalana contra l'Aracena, l'equip amb més pressupost de la categoria, per 86-84. Tot i que en el partit de tornada es va perdre de manera contundent  (91-63) i es va tocar de peus a terra, el nou tècnic del primer equip Joan Gonzàlez va demostrar que havia format un equip amb suficients garanties per salvar la categoria. A la lliga es va patir una marcada irregularitat: "La UE Mataró segueix sense poder mostrar una certa regularitat tant en el seu joc com en els resultats, ja que encara no ha pogut encadenar dues victòries consecutives". Aquesta afirmació, extreta de la premsa esportiva local, és de la sisena jornada, però la mala ratxa es va estendre fins la segona volta. Al llarg del campionat es van alternar bones i decebedores actuacions, que no van permetre arribar a somiar amb cotes altes. Amb tot, l'objectiu de la permanència, que la temporada passada no s'havia assolit a la pista, es va materialitzar a falta de quatre jornades amb una exhibició del millor joc contra el  Montcada, que aspirava a l'ascens, per 95-82 després d'una pròrroga de clar color unionista. L'equip va estar format per Hernández, Rodríguez, Morales, Carreira, Ventura, Castillo, Ribas (que va deixar l'equip, sent substituït per Brito i Riera), Vilalta, Luque, Vaca, Pérez, més els de jugadors del segon equip com De Jaime, Spà, Mateo o Puerta.

  Equip temp. 01-02, entrenat per Joan González.

Presentació de la temporada 2002-2003

La Unió Esportiva Mataró afronta la nova temporada amb un total de 25 equips, més cincs conjunts masculins de la CCBM que té sota la seva tutela. Aquest gruix d'equips i esportistes seran presentats el diumenge dia 6 d'octubre al Palau Josep Mora, en un acte que evidencia la gran quantitat de joves que mou el club. En total trenta equips, que tenen com a màxims estendards els dos conjunts sèniors. El masculí jugarà per setena vegada consecutiva a EBA, i el femení retorna amb il·lusió a la Primera Estatal.

El sènior masculí, com hem dit, jugarà la Lliga EBA, on després de tantes temporades es pot dir que ja s'hi ha consolidat. Està clar que aquesta competició no té la categoria de quan va començar, a causa de l'ampliació de categories, però no deixa de ser una important competició estatal i l'equip unionista, hauria de fer-hi un paper destacat. Per la seva part, el sènior femení, que aquest any també està esponso-ritzat per Romauto, tornarà a jugar a Primera Estatal. El darrer cop que ho va fer, va ser l'any 1995 l'últim en el que el bàsquet femení mataroní, va jugar en categoria estatal. Aquell any es va produir la renúncia quan diverses jugadores i el coordinador Oriol Villà van deixar el club.

Els presidents

Ells han estat el cap de la directiva de l'Associació Esportiva. Sovint han estat ells mateixos el motor i els qui han portat el timó del club, amb unes responsabilitats assumides més per amor als colors que per cap altra cosa. Altres vegades, només la part visible d'una junta molt treballadora. Alguns han acabat dirigint el club en el que es van formar com a esportistes i persones, altres han arribat a la presidència per motius ben diferents. Sigui com sigui, tots ells es mereixen estar en el quadre d'honor dels presidents de l'Esportiva.   

Equip temp. 02-03, entrenat per Joan González.

Rafael Julià i Mendoza

Jaume Romagosa

Andreu Graupera (1930)

Antoni Subirà

Josep Prats i Vives  (32-36, 40-46 i 53-58)

Francisco Graupera (1933)

Josep Travessa (34-36/ 36-39)

Francesc Cuní i Pera  (47-51)

Josep Soler (1951)

Ramon Borràs i Boronat

Jaume Buch i Campeny (58-63)

Rafael Pou i Serrapiñana (64-65)

Carles Lorente i Ribas (66-67)

Martí Cobo i Fargas (67-71)

Llorenç Campdepadrós (71-72)

Pere Bravo i Roig (72-87/ 93-96)

Blai Serena(87-93)

Ramon Spà (95-96)

Agustí Valdé (96-97)

Benito Pérez (97-97)

Joan Ventura (97-06)

El nostre més sincer agraïment a l'Àlex Gomà i Rodríguez, per la seva col·laboració i magnific treball de recerca en la confecció de la nostra història, des de el nostre naixement fins el desembre de 2002.

Inici