Torneig de Nadal de Bàsquet Femení

6è Memorial Adolfo García Escamez

27 i 28 de desembre de 2009

Equips participants i grups.

Horaris, Pistes, Resultats i Classificacions.

El Torneig de Nadal de Bàsquet Femení, va veure la llum per primera vegada ara fa tretze anys i en aquella època una de les persones que més van contribuir a la consolidació del mateix, aportant des del primer torneig la seva dedicació i aportació, va ser l’amic Adolfo, a qui hem volgut dedicar aquest torneig a la seva memòria, després de la seva sentida perdeu.

Tot seguit acompanyem l’escrit aparegut arran de la seva mort, en la tercera revista del club, per tal de recorda un cop més la figura i el tarannà de l’Adolfo García Escamez.

“Quant d’injusta podem pensar que pot arribar a ser la vida quan ens colpeja amb la pèrdua d’una apreciada i estimada persona i més quan aquesta persona ens ha obert el seu cor i ens ha donat el millor d’ell a canvi només de sentir-se útil i poder ajudar i col·laborar de forma altruista amb uns ideals que tan ell com nosaltres creiem necessaris, avui més que mai, per la nostra joventut.

L’Adolfo, mai volia ser protagonista, preferia passar desapercebut, però sempre estava present allà on pugues fer falta un cop de mà, les tasques més sacrificades, les hores més intempestives, sempre se les adjudicava ell mateix, quan aquesta junta organitzi algun acte íntim trobarà a faltar encara més la seva figura, ja que era ell qui en tenia cura dels seus preparatius.

Les reunions de junta dels dimarts, ja no són el mateix, sense l’Adolfo no tenim aquell contrapunt, a cops necessari per adonar-nos del que estem gestionant i portant entre mans, aquelles interrupcions i incursions que tant li agradava aprofundir sobre alguns fets passats o recents, ja no els tornarem a reviure, perquè sense ell no seran el mateix.

Amb el pas dels anys te’n adones de la vàlua de persones com l’Adolfo, ja que si l’esport ha arribat a les cotes que ha arribat, se’ns dubta és en gran part, per la contribució que desinteressadament hi han aportat les persones com ell, que a canvi de no res material, hi han dedicat un bé tant preuat i escàs avui en dia com és el temps, robant-lo a cops a la pròpia família, per invertir-lo amb una altra família, que durant força temps plorarà la seva pèrdua i que arribarà a consolar-se en pensar que l’Adolfo ens ha deixat, però ho ha fet amb la satisfacció de que la seva tasca entre nosaltres sempre va ser valorada i apreciada i que dins nostre sempre hi tindrà el més càlid i significatiu record i amistat.

Adolfo, no t’oblidarem. “